Benvinguts al poble de Bellcaire d’Empordà, un indret on s’hi han viscut fets històrics, des de la prehistòria fins als nostres dies, que han quedat testimoniats en jaciments arqueològics, edificis, monuments, infraestructures i, fins i tot, en el paisatge.
Al nord del municipi, al jaciment del Mas Gusó, s’hi ha documentat un hàbitat del neolític situat a la riba d’un estany, reocupat durant el calcolític i l’edat del bronze. En aquest mateix indret, més tard s’hi va viure de primera mà l’arribada dels grecs a l’Empordà i el desenvolupament de la cultura ibèrica entre els segles vi-ii aC. Hi destaca la presència de la cultura romana a partir del segle ii aC quan Bellcaire va ser intensament ocupat, amb restes importants al mateix Mas Gusó, al Puig Moragues, a la Quintana i al centre del poble.
A Bellcaire també es conserva un valuós testimoni de la cristianització amb una de les primeres manifestacions arquitectòniques, l’església de Sant Joan de Bedenga.
En època carolíngia, al segle viii, Bellcaire va quedar inclòs dins el territori del Comtat d’Empúries, i en època baixmedieval (segles xiii-xiv) va esdevenir el centre d’operacions del comte d’Empúries per intentar defensar la independència del comtat i oposar-se a l’ofensiva del rei d’Aragó, fet que va suposar la construcció del castell-palau i l’eliminació del braç nord del Ter.
Entre els segles xv-xviii, al voltant del castell-palau i enmig de successives guerres que van trasbalsar el territori, es va anar desenvolupant el poble de Bellcaire.
Un territori que va canviar completament de fisonomia a inicis del segle xviii quan es va dessecar l’estany de Bellcaire, un dels més grans de la comarca, i es va intensificar el conreu de l’arròs. Aquest, afavorit pel rec del molí, va esdevenir una de les principals activitats econòmiques dels masos de l’entorn i encara es conrea.
Així doncs, Bellcaire d’Empordà recull l’herència d’una part de la història del nostre país que podeu descobrir tot perdent-vos pels nostres carrers.
BITINGA / BEDENGA (879) era el nom original del poble, un cas excepcional d’origen preromà. Més tard, sorgiren els noms BELLCAYRE I BELLICADRO (1303) i finalment es va fixar el nom BELLCAIRE, tot i que localment es pronuncia BILCAIRE.
Les damos la bienvenida al pueblo de Bellcaire d’Empordà, un lugar en el que se han vivido hechos históricos desde la prehistoria hasta nuestros días; hechos que han quedado testimoniados en yacimientos arqueológicos, edificios, monumentos, infraestructuras e incluso en el paisaje.
En el norte del municipio, en el yacimiento del Mas Gusó, se ha documentado un hábitat del Neolítico situado a la orilla de un estanque, reocupado durante el Calcolítico y la Edad del Bronce. En ese mismo lugar, más tarde se vivió de primera mano la llegada de los griegos al Empordà y el desarrollo de la cultura ibérica entre los siglos vi – ii a. C. Destaca la presencia de la cultura romana a partir del siglo II a. C., cuando Bellcaire fue intensamente ocupado, con restos importantes en el mismo Mas Gusó, en el Puig Moragues, en la Quintana y en el centro del pueblo.
En Bellcaire también se conserva un valioso testimonio de la cristianización con una de las primeras manifestaciones arquitectónicas: la iglesia de Sant Joan de Bedenga.
En época carolingia, en el siglo viii, Bellcaire quedó incluido en el territorio del Condado de Empúries, y en la Baja Edad Media (siglos xiii-xiv) se convirtió en el centro de operaciones del conde de Empúries para intentar defender la independencia del condado y oponerse a la ofensiva del rey de Aragón, lo que supuso la construcción del castillo-palacio y la eliminación del cauce norte del río Ter.
Entre los siglos xv y xviii, alrededor del castillo-palacio y entre las sucesivas guerras que conmocionaron el territorio, se fue desarrollando el pueblo de Bellcaire.
Un territorio que cambió completamente de fisonomía a principios del siglo xviii cuando se desecó la laguna de Bellcaire, una de las más grandes de la comarca, y se intensificó el cultivo del arroz. Este, favorecido por la acequia del molino, se convirtió en una de las principales actividades económicas de las masías del entorno y todavía hoy se cultiva.
Así pues, Bellcaire d’Empordà recoge la herencia de una parte de la historia de nuestro país que pueden descubrir perdiéndose por nuestras calles.
BITINGA / BEDENGA (879) era el nombre original del pueblo, un caso excepcional de origen prerromano. Más tarde surgieron los nombres BELLCAYRE Y BELLICADRO (1303) y, finalmente, se fijó el nombre de BELLCAIRE, aunque localmente se pronuncia BILCAIRE.
Bienvenue dans la ville de Bellcaire d’Empordà, un lieu où se sont déroulés des événements historiques, de la préhistoire à nos jours, dont les sites archéologiques, bâtiments, monuments, infrastructures et même le paysage font foi.
Au nord de la ville, sur le site archéologique du Mas Gusó, un habitat néolithique, situé au bord d’un lac, qui fut ensuite réoccupé au cours du chalcolithique et de l’âge du bronze, a été documenté. Ce même endroit a vécu de première main l’arrivée des Grecs dans l’Empordà et le développement de la culture ibérique entre le Ve et le VIIIe siècle avant J.-C. La présence de la culture romaine à partir du IIe siècle avant J.-C., époque à laquelle Bellcaire était intensément occupée, est à souligner, avec d’importants vestiges au Mas Gusó même, à Puig Moragues, à La Quintana et au centre du village.
Bellcaire conserve également un précieux témoignage de la christianisation avec l’une des premières manifestations architecturales, l’église de Sant Joan de Bedenga.
À l’époque carolingienne, au VIIIe siècle, Bellcaire est inclus dans le territoire du Comté d’Empúries, et au bas Moyen Âge (XIIIe-XIVe siècles), elle devient le centre d’opérations du comte d’Empúries, qui tentait de défendre l’indépendance du comté en s’opposant à l’offensive du roi d’Aragon, ce qui entraîna la construction du château-palais et l’élimination de la branche nord du Ter.
Entre le XVe et le XVIIIe siècle, la ville de Bellcaire se développa autour du château-palais et au milieu des guerres successives qui ont ravagé le territoire.
Un territoire qui changea complètement de physionomie au début du XVIIIe siècle, lorsque le lac de Bellcaire, l’un des plus grands de la région, fut asséché et que la culture du riz s’intensifia. Celle-ci, favorisée par les ressources du moulin, devint l’une des principales activités économiques des mas environnants et l’est encore aujourd’hui.
Ainsi, Bellcaire d’Empordà est l’héritage d’une partie de l’histoire de notre pays que vous pouvez découvrir en vous promenant dans nos rues.
BITINGA / BEDENGA (879) était le nom original du village, un cas exceptionnel d’origine préromaine. Plus tard, apparurent les noms BELLCAYRE et BELLICADRO (1303), et finalement le nom BELLCAIRE s’imposa, bien que localement il se prononce BILCAIRE.
Welcome to the town of Bellcaire d’Empordà, a location where historical events have taken place from prehistory to the present day, as reflected in the archaeological sites, buildings, monuments and infrastructures and even in the landscape.
To the north of the municipality, at the Mas Gusó site, a Neolithic habitat located on the shores of a lake and re-occupied during the Chalcolithic period and the Bronze Age has been documented. The same place later bore witness to the arrival of the Greeks in the Empordà and the development of the Iberian culture between the 6th and 2nd centuries BC. We should also mention the presence of Roman culture from the 2nd century BC onwards, when Bellcaire was occupied, with significant remains at Mas Gusó, Puig Moragues and La Quintana and in the town centre.
Bellcaire has also preserved a valuable testimony of Christianisation with one of its first architectural manifestations, the church of Sant Joan de Bedenga.
In the Carolingian era, in the 8th century, Bellcaire was included in the territory of the County of Empúries and, in the late medieval period (13th-14th centuries), it became the centre of operations of the Count of Empúries as he tried to defend the independence of the county and counter the offensive of the King of Aragón, leading to the construction of the castle-palace and the removal of the northern stretch of the river Ter.
Between the 15th and 18th centuries the town of Bellcaire developed around the castle-palace amid the successive wars that shook the region.
The territory completely changed its appearance in the early 18th century when the lake of Bellcaire, one of the largest in the county, dried up and rice-growing intensified. The latter, facilitated by irrigation by a mill, became one of the main economic activities of the surrounding farmhouses and it still carries on today.
Bellcaire d’Empordà thus embodies the legacy of a part of the history of our country, one you’ll discover as you wander through its streets.
BITINGA/BEDENGA (879) was the original name of the town, an exceptional word of pre-Roman origin. The names BELLCAYRE and BELLICADRO later appeared (1303) and, finally, the name BELLCAIRE was established, although it’s pronounced BILCAIRE locally.