Sant Joan de Bedenga és una de les joies de l’arquitectura religiosa de l’Empordà. És un llibre obert d’arquitectura en el qual es poden anar resseguint les diferents fases arquitectòniques i identificar els estils que s’han succeït a cada època.
La seva història és tan remota que ens hem de traslladar a l’antiguitat tardana (segle vi dC), en època visigòtica. Aquest primer edifici va ser una construcció senzilla, de planta rectangular amb porta a migdia; una aula (1) que podria haver fet la funció de mausoleu i de seguida convertida en una cella memoriae (església d’un espai funerari), lloc de culte i record per als primers cristians del territori, situat a tocar d’un camí concorregut.
Seguidament, als segles vii-viii, es va modificar afegint-hi un absis rectangular i un transsepte (2). Posteriorment, al segle x, un cop consolidada com a parròquia, es va ampliar la nau per donar més cabuda als fidels i també es va construir una petita absidiola adossada a la banda nord de l’absis (3). Al segle xi es va remodelar de nou construint un absis romànic llombard decorat amb petites finestres, arcuacions, faixes i lesenes (4). I no va ser fins al segle xiii que es va obrir, com era costum llavors, la porta principal a la façana de ponent (5).
Al final del segle xii es va decorar l’interior de l’església amb pintures murals. Només s’han conservat parcialment fragments procedents de la zona de l’absis amb la representació de la Pentecosta (Pasqua Granada o segona Pasqua) que simbolitza l’inici de l’evangelització. A mitjans del segle xx, en una acció de salvaguarda, les pintures van ser arrencades; una part es van traslladar al Museu Episcopal de Girona (Museu d’Art de Girona) i una altra a una col·lecció privada que des del 2015 està dipositada al Museu Nacional d’Art de Catalunya.
L’entorn de l’església des dels seus inicis sempre es va utilitzar com a cementiri del poble.
Amb la restauració i excavacions realitzades per la Diputació de Girona als anys vuitanta del segle xx, es va idear un sistema que permet observar les restes arquitectòniques de les fases més antigues que es conserven per sota del paviment.
Sant Joan de Bedenga es una de las joyas de la arquitectura religiosa del Empordà. Es un libro abierto en el que se pueden seguir fácilmente las diferentes fases arquitectónicas e identificar los estilos que se han sucedido en cada época.
Su historia es tan remota que debemos trasladarnos a la antigüedad tardía (siglo vi d. C.), en época visigótica. Este primer edificio fue una construcción sencilla, de planta rectangular con puerta a mediodía; un aula (1) que podría haber hecho la función de mausoleo y enseguida convertida en una cella memoriae (iglesia de un espacio funerario), lugar de culto y recuerdo para los primeros cristianos del territorio, situado junto a un camino concurrido.
Seguidamente, en los siglos vii-viii, se modificó añadiéndole un ábside rectangular y un transepto (2). Posteriormente, en el siglo x, ya consolidada como parroquia, se amplió la nave para dar cabida a más fieles; también se construyó un pequeño absidiolo adosado en el lado norte del ábside (3). En el siglo xi se volvió a remodelar construyendo un ábside románico lombardo decorado con pequeñas ventanas, arcuaciones, fajas y lesenas (4). No fue hasta el siglo xiii que se abrió, como era costumbre entonces, la puerta principal en la fachada de poniente (5).
A finales del siglo xii se decoró el interior de la iglesia con pinturas murales. Solo se han conservado parcialmente fragmentos procedentes de la zona del ábside con la representación de Pentecostés (Pascua Granada o segunda Pascua), que simboliza el inicio de la evangelización. A mediados del siglo xx, en una acción de salvaguarda, las pinturas fueron arrancadas; una parte se trasladó al Museo Episcopal de Girona (Museu d’Art de Girona) y otra a una colección privada que desde 2015 está depositada en el Museu Nacional d’Art de Catalunya.
Desde el principio, el entorno de la iglesia siempre se utilizó como cementerio del pueblo.
Con la restauración y las excavaciones realizadas por la Diputació de Girona en los años ochenta del siglo xx se ideó un sistema que permite observar los restos arquitectónicos de las fases más antiguas que se conservan por debajo del pavimento.
Sant Joan de Bedenga est l’un des joyaux de l’architecture religieuse de l’Empordà. C’est un livre ouvert de l’architecture dans lequel vous pouvez facilement suivre les différentes phases architecturales et identifier les styles qui ont succédé à chaque période.
Son histoire est si lointaine qu’il faut remonter à l’antiquité tardive (VIe siècle de notre ère), à l’époque wisigothique. Ce premier bâtiment fut une construction simple, de forme rectangulaire avec une porte au milieu ; une aula (1) susceptible d’avoir été utilisée comme mausolée, puis transformée en cella memoriae (église d’un espace funéraire), un lieu de culte et de souvenir pour les premiers chrétiens du territoire, situé au bord d’un chemin de passage.
Puis, aux VIIe-VIIIe siècles, elle fut modifiée par l’ajout d’une abside rectangulaire et d’un transept (2). Plus tard, au Xe siècle, une fois consolidée en tant qu’église paroissiale, la nef fut agrandie pour offrir plus de place aux fidèles et une petite absidiole fut construite sur le côté nord de l’abside (3). Au XIe siècle, elle fut à nouveau remaniée avec la construction d’une abside romane décorée de petites fenêtres, d’arcatures et de bandes lombardes (4). Et ce n’est qu’au XIIIe siècle que la porte principale s’ouvre, comme c’était la coutume à l’époque, sur la façade ouest (5).
À la fin du XIIe siècle, l’intérieur de l’église fut décoré de fresques. De la zone de l’abside n’ont été conservés que des fragments avec la représentation de la Pentecôte (deuxième Pâques), qui symbolise le début de l’évangélisation. Au milieu du XXe siècle, dans le cadre d’une action de conservation, les tableaux furent retirés ; une partie fut transférée au Musée épiscopal de Gérone (Musée d’Art de Gérone) et une autre à une collection privée abritée par le Musée national d’art de Catalogne, depuis 2015.
La zone autour de l’église a toujours été utilisée comme cimetière de la ville depuis ses débuts.
Avec la restauration et les fouilles réalisées par la Diputació de Girona dans les années quatre-vingt, un système permettant d’observer les vestiges architecturaux des phases les plus anciennes qui sont conservés sous le pavement a été conçu.
Sant Joan de Bedenga is one of the jewels of the religious architecture of the Empordà. It’s an open book of architecture in which the different historical phases can be easily traced and the styles that have succeeded one another can be identified.
Its history goes as far back as Visigothic times in late antiquity (the 6th century AD). The first building was a simple rectangular structure with a south-facing door and a room (1) which could have served as a mausoleum and immediately been turned into a cella memoriae (church of a burial area), a place of worship and memory for the first Christians in the region, located beside a road.
Then in the 7th-8th centuries, it was modified with the addition of a rectangular apse and a transept (2). Later, in the 10th century, once established as a parish church, the nave was enlarged to accommodate more of the faithful and a small apsidole was built and attached to the northern side of the apse (3). In the 11th century, it was remodelled again with the building of a Lombard Romanesque apse decorated with small windows, arches, bands and pilasters (4). It wasn’t until the 13th century that the main door on the western façade was opened, as was customary at the time (5).
In the late 12th century, the inside of the church was decorated with mural paintings. Only fragments from the apse area with a depiction of the Pentecost (La Pascua Granada or second Easter) have been partially preserved, symbolising the beginning of evangelisation. In the mid-20th century, the paintings were taken down to safeguard them; some of them were moved to the Episcopal Museum of Girona (Girona Art Museum) and others were transferred to a private collection that’s been stored in the National Art Museum of Catalonia since 2015.
The church grounds were always used as the town’s cemetery from the outset.
With the restoration and excavation work carried out by Girona Provincial Council in the 1980s, a system was devised to permit observation of the architectural remains of the oldest phases preserved below the floor.