4-El Castell-Palau dels Comtes d’Empúries

El castell-palau de Bellcaire és fruit del conflicte entre Ponç Hug IV, comte d’Empúries, i Jaume II, rei d’Aragó i comte de Barcelona, provocat per la política que aquest va endegar per aconseguir el control dels comtats catalans.

Fou construït en el trànsit del segle xiii al xiv per ordre del comte d’Empúries per fer front a l’ofensiva de Jaume II, que al mateix temps feia construir el castell del Montgrí i pretenia el control del comtat emporità, un dels pocs que llavors encara era independent.

El castell-palau va ser residència habitual del comte. També hi va establir una comunitat religiosa que va ser l’origen del monestir que s’hi va fundar al segle xv, consagrat a Santa Maria.

El comte Ponç Hug IV va morir l’any 1313, poc després d’haver patit un procés de desprestigi acusat de sodomia. Magaulí, el fill segon, va heretar un comtat ruïnós i endeutat, i finalment va claudicar l’any 1325. El domini emporità passà a mans de Jaume II i el castell quedà sota la jurisdicció de la baronia de Verges.

Ens trobem davant d’un castell gòtic canònic, de nova planta i de molt bona factura. Està defensat per un recinte emmurallat de planta quadrada amb sis torres circulars i un fossat. L’interior del castell s’estructura al voltant d’un pati central, a ponent hi havia la sala noble que al segle xvii es va convertir en església parroquial i va substituir l’església vella. A l’altra banda hi ha la magnífica capella del castell, amb nau única, volta apuntada, absis poligonal i una àmplia finestra a la façana des d’on els comtes seguien els oficis religiosos. La resta de cossos del castell han desaparegut o han estat molt modificats. Al segle xv les muralles i torres del castell es van reformar per adaptar-les a les armes de foc.

A inicis del segle xx va ser restaurat per l’arquitecte Jeroni Martorell i, als anys 80 del mateix segle es va dur a terme la gran restauració del castell i adequació de l’entorn.

Des dels anys 80 cada Divendres Sant el poble de Bellcaire s’uneix per representar l’obra teatral Bandera de Catalunya, escrita per Esteve Albert i que explica el conflicte entre els comtes catalans. El castell n’és l’escenari ideal.

El nom de BELLCAYRE o BELLICADRO (en llatí) apareix per primera vegada als documents dels anys 1303 i 1309, coincidint amb la construcció del castell. Alguns estudiosos defensen que té relació i que el nom es refereix a la bellesa de la seva forma quadrada.


El castillo-palacio de Bellcaire es fruto del conflicto entre Ponç Hug IV, conde de Empúries, y Jaume II, rey de Aragón y conde de Barcelona, provocado por la política que este puso en marcha para conseguir el control de los condados catalanes.

Fue construido en el tránsito del siglo xiii al xiv por orden del conde de Empúries para hacer frente a la ofensiva de Jaime II, que al mismo tiempo hacía construir el castillo del Montgrí y pretendía el control del condado emporitano, uno de los pocos que entonces todavía era independiente.

El castillo-palacio fue residencia habitual del conde. También estableció una comunidad religiosa que fue el origen del monasterio que se fundó en el siglo xv, consagrado a Santa María.

El conde Ponç Hug IV murió en 1313, poco después de haber sufrido un proceso de desprestigio acusado de sodomía. Magaulí, el segundo hijo, heredó un condado ruinoso y endeudado, y finalmente claudicó en el año 1325. El dominio emporitano pasó a manos de Jaime II y el castillo quedó bajo la jurisdicción de la baronía de Verges.

Nos encontramos frente a un castillo gótico canónico, de nueva planta y de muy buena factura. Está defendido por un recinto amurallado de planta cuadrada con seis torres circulares y un foso. El interior del castillo se estructura en torno a un patio central, y a poniente se encontraba la sala noble que en el siglo xvii se convirtió en iglesia parroquial y sustituyó a la antigua iglesia. Al otro lado se encuentra la magnífica capilla del castillo, con nave única, bóveda apuntada, ábside poligonal y una amplia ventana en la fachada desde donde los condes seguían los oficios religiosos. El resto de partes del castillo han desaparecido o han sido muy modificadas. En el siglo xv las murallas y torres del castillo se reformaron para adaptarlas a las armas de fuego.

A principios del siglo xx fue restaurado por el arquitecto Jeroni Martorell y, en los años 80 del mismo siglo, se llevó a cabo la gran restauración del castillo y adecuación del entorno.

Desde los años 80 cada Viernes Santo el pueblo de Bellcaire se une para representar la obra teatral Bandera de Catalunya, escrita por Esteve Albert, que explica el conflicto entre los condes catalanes. El castillo es el escenario ideal.

El nombre de BELLCAYRE o BELLICADRO (en latín) aparece por primera vez en los documentos de los años 1303 y 1309, coincidiendo con la construcción del castillo. Algunos estudiosos defienden que tiene relación y que el nombre se refiere a la belleza de su forma cuadrada.


Le château-palais de Bellcaire est le résultat du conflit entre Ponç Hug IV, comte d’Empúries, et Jacques II, roi d’Aragon et comte de Barcelone, provoqué par la politique de ce dernier visant à prendre le contrôle des comtés catalans.

Il fut construit pendant la transition entre le XIIIe et le XIVe siècle sur ordre du comte d’Empúries pour contrer l’offensive de Jacques II, qui construisait en même temps le château de Montgrí et cherchait à contrôler la région de l’Empordà, l’une des rares régions qui était encore indépendante à cette époque.

Le château-palais était la résidence habituelle du comte. Il y établit également une communauté religieuse, qui fut à l’origine du monastère qui y fut fondé au XVe siècle, consacré à Santa Maria.

Le comte Ponç Hug IV meurt en 1313, peu de temps après avoir subi un procès honteux, accusé de sodomie. Magaulí, le deuxième fils, hérita d’un comté ruineux et endetté, et capitula finalement en 1325. La domination de l’Empúries passe aux mains de Jacques II et le château sous la juridiction de la baronnie de Verges.

Ce bâtiment est un château canonique gothique. Il est défendu par une enceinte carrée fortifiée avec six tours circulaires et un fossé. L’intérieur du château est structuré autour d’une cour centrale, à l’avant se trouvait la salle noble qui, au XVIIe siècle, a été convertie en église paroissiale et a remplacé l’ancienne église. De l’autre côté, il y a la magnifique chapelle du château, avec une seule nef, une voûte en ogive, une abside polygonale et une grande fenêtre sur la façade d’où les comtes suivaient les services religieux. Les autres parties du château disparurent ou furent fortement modifiées. Au XVe siècle, les murs et les tours du château furent rénovés pour les adapter aux armes à feu.

Au début du XXe siècle, le château fut restauré par l’architecte Jeroni Martorell et, dans les années 80 du même siècle, il fit de nouveau l’objet d’une importante restauration et d’une adaptation des environs.

Depuis les années 1980, chaque année à Pâques, les habitants de Bellcaire s’y réunissent pour jouer la pièce Bandera de Catalunya, écrite par Esteve Albert, qui explique le conflit entre les comtes catalans. Le château est le cadre idéal.

Le nom de BELLCAYRE ou BELLICADRO (en latin) apparaît pour la première fois dans des documents de 1303 et 1309, coïncidant avec la construction du château. Certains spécialistes affirment qu’il existe une relation et que le nom fait référence à la beauté de sa forme carrée.


The castle-palace of Bellcaire was a consequence of the conflict between Ponç Hug IV, the Count of Empúries, and Jaume II, the King of Aragón and Count of Barcelona, caused by the policy which the latter set in motion to gain control of the Catalan counties.

It was built between the 13th and 14th centuries on the orders of the Count of Empúries to counter the offensive of Jaume II, who had Montgrí Castle built at the same time to take control of the Empordà, one of the few counties that was still independent.

The castle-palace was the Count’s habitual residence. He also established a religious community that gave rise to the monastery that was founded there in the 15th century and consecrated to the virgin Mary.

Count Ponç Hug IV died in 1313, shortly after his reputation suffered due to accusations of sodomy. Magaulí, his second son, inherited a crumbling and indebted county and he eventually relinquished power over it in 1325. Control over the Empordà passed into the hands of Jaume II and the castle fell under the jurisdiction of the barony of Verges.

We’re standing in front of a new and finely-built canonical Gothic castle. It’s defended by a square walled enclosure with six circular towers and a moat. The inside of the castle is structured around a central courtyard; to the west stood the grand room that was converted into a parish church to replace the old one in the 17th century. On the other side stands the castle’s magnificent chapel, with a single nave, a ribbed vault, a polygonal apse and a large window on the façade from where the counts followed the religious ceremonies. The other rooms in the castle have disappeared or been significantly modified. In the 15th century, the castle walls and towers were renovated to adapt them to resist firearms.

In the early 20th century it was restored by the architect Jeroni Martorell and the 1980s witnessed the full restoration of the castle and the adaptation of the surrounding area.

Since the 1980s, the town of Bellcaire has come together each Good Friday to perform the play titled Flag of Catalonia, written by Esteve Albert to explain the conflict between the Catalan counts. The castle is the ideal setting for it.

The name BELLCAYRE or BELLICADRO (in Latin) first appears in documents dating back to 1303 and 1309, coinciding with the building of the castle. Some scholars argue that it’s related and that the name refers to the beauty of its square shape.