El poble de Bellcaire es va anar desenvolupant al voltant del castell a partir del segle xv. D’aquest creixement en són bons testimonis tots els carrers amb casals que hi ha al voltant, molts d’ells amb façanes imponents amb portals dovellats i finestres decorades i amb inscripcions dels segles xvi, xvii i xviii, que conformen el nucli antic.
La base econòmica del poble sempre ha estat l’agricultura i la ramaderia. Els cultius tradicionals com els cereals, farratges, vi, oli i també l’arròs, van ser el fonament i base de subsistència de molts pobles del Baix Ter, que malgrat les guerres continuades i períodes de pesta, van resistir al llarg dels anys. Les terres pantanoses amb prats i closes i el Montgrí, van afavorir el desenvolupament de la ramaderia.
La producció d’oli local, amb el cultiu de la varietat argudell, encara ara es manté ben viva. Si els cereals i farratges es cultiven sobretot a la zona de la plana, els olivans o olivets de la gent de Bellcaire se situen en el terme municipal de Torroella de Montgrí, als vessants nord i oest del massís del Montgrí, en paratges com els olivets de Sobrestany, de Sant Josep, del Puig de les Cogullades o a l’entrada de la vall de Santa Caterina. L’oliva, que es recull els mesos de novembre i desembre, es portava a premsar als trulls, moltes vegades situats en masos o cases de pagès on també premsaven el vi.
La varietat d’oliva argudell, autòctona de l’Empordà, té un bon rendiment en producció d’oli que es caracteritza per la seva densitat i color verd viu, molt apreciat pel seu sabor intens, afruitat i amb un punt amargant i picant.
El pueblo de Bellcaire se fue desarrollando alrededor del castillo a partir del siglo xv. De este crecimiento son buenos testigos todas las calles con casales que hay alrededor, muchos de ellos con imponentes fachadas con portales dovelados y ventanas decoradas y con inscripciones de los siglos xvi, xvii y xviii, que conforman el casco antiguo.
La base económica del pueblo siempre han sido la agricultura y la ganadería. Los cultivos tradicionales como los cereales, forrajes, vino, aceite, y también el arroz, fueron el fundamento y la base de subsistencia de muchos pueblos del Bajo Ter que, a pesar de las guerras continuadas y períodos de peste, resistieron a lo largo de los años. Las tierras pantanosas con prados y cercados, y el Montgrí, favorecieron el desarrollo de la ganadería.
La producción de aceite local, con el cultivo de la variedad argudell, aún ahora se mantiene viva. Si los cereales y forrajes se cultivan sobre todo en la zona de la llanura, los olivans o olivets (olivares) de la gente de Bellcaire se sitúan en el término municipal de Torroella de Montgrí, en las vertientes norte y oeste del macizo del Montgrí, en parajes como los olivets de Sobrestany, de Sant Josep, del Puig de les Cogullades o en la entrada del valle de Santa Caterina. La aceituna, que se recoge en los meses de noviembre y diciembre, se llevaba a prensar en las almazaras, muchas veces situadas en masías o casas de payés donde también prensaban el vino.
La variedad de aceituna argudell, autóctona del Empordà, tiene un buen rendimiento en producción de aceite que se caracteriza por su densidad y color verde vivo, es muy apreciada por su sabor intenso, afrutado y con un punto amargo y picante.
La ville de Bellcaire se développa autour du château à partir du XVe siècle. Toutes les rues bordées de maisons, dont beaucoup présentent des façades imposantes avec des portails à voussoirs, des fenêtres décorées et des inscriptions des XVIe, XVIIe et XVIIIe siècles, qui constituent la vieille ville, témoignent de cette croissance.
La base économique du village a toujours été l’agriculture et l’élevage. Les cultures traditionnelles, telles que les céréales, les haricots, le vin, l’huile et le riz, constituaient le fondement et la base de la subsistance de nombreux villages du Baix Ter qui, malgré les guerres continues et les périodes de peste, résistèrent au passage du temps. Les terres marécageuses avec leurs prairies et leurs clos et les montagnes du Montgrí favorisèrent le développement de l’élevage.
La production locale d’huile, avec la culture de la variété argudell, est encore très vivante aujourd’hui. Si les céréales et les cultures sont principalement cultivées dans la zone de plaine, les oliveraies des habitants de Bellcaire sont situées dans la municipalité de Torroella de Montgrí, sur les versants nord et ouest du massif du Montgrí, dans des endroits comme les oliveraies de Sobrestany, Sant Josep et Puig de les Cogullades ou à l’entrée de la vallée de Santa Caterina. Les olives, récoltées en novembre et décembre, étaient transportées jusqu’aux moulins à huile, souvent situés dans des fermes ou des maisons de paysans où le vin était également pressé.
La variété d’olive argudell, originaire de l’Empordà, a un bon rendement en production d’huile et se caractérise par sa densité et sa couleur vert vif, très appréciée pour sa saveur intense et fruitée avec une touche amère et piquante.
The town of Bellcaire developed around the castle from the 15th century onwards. All the streets bear testimony to this growth, with large houses all around, many with imposing façades with voussoirs and decorated windows and inscriptions from the 16th, 17th and 18th centuries, making up the old town.
The town’s economic foundations have always been agriculture and livestock breeding. Traditional crops such as cereals, fodder, wine, oil and rice formed the basis of the livelihoods of many people of the Baix Ter, who, despite the continuous wars and periods of plague, managed to endure over the years. The marshy lands with meadows and enclosures and the Montgrí facilitated the development of livestock breeding.
Local oil production, with the growing of the argudell variety, is still thriving. While cereals and fodder are chiefly grown in the plain area, the olive trees and groves of the people of Bellcaire are located in the municipality of Torroella de Montgrí, on the northern and western slopes of the Montgrí massif, in places such as Sobrestany, Sant Josep, Puig de les Cogullades and the entrance to the valley of Santa Caterina. The olives, which are harvested in November and December, were taken to presses, often located in farmhouses, where wine was also produced.
The Argudell variety of olive, native to the Empordà, has a good yield in terms of its oil production, which is characterised by its density and bright green colour and highly appreciated due to its intense and fruity flavour with bitter and spicy nuances.