6-Una premsa de vi de l’època romana

A partir de l’arribada dels romans a Empúries la romanització del territori va ser molt intensa. Són nombrosos els vestigis d’aquest període que es coneixen i que s’han conservat a l’Empordà, com és el cas de Bellcaire amb quatre jaciments arqueològics d’època romana al municipi: el Mas Gusó, el Puig Moragues, la Quintana i l’Era de Can Llapart, on ens trobem ara.

Al jaciment del Mas Gusó, sobre un petit establiment de l’època ibèrica, al segle I dC es va aixecar un edifici de bell nou de caire militar, una statio, que posteriorment va derivar en una vil·la que va ser abandonada al segle III dC.
La presència de fragments ceràmics d’època romana republicana (segle I aC) al Puig Moragues, indiquen que el lloc podria haver fet la funció de vigilància i control del territori durant els primers anys de la romanització.
A la Quintana les restes localitzades en superfície i algun dipòsit que aflora entre els marges, fan pensar en una altra vil·la, també amb una vida llarga entre els segles I – III dC.
Els vestigis documentats a l’antiga Era de Can Llapart o de Can Sales, excavats l’any 2000, corresponen a una premsa de vi romana de l’època republicana, del s. I aC. Malgrat el seu mal estat de conservació, la intervenció arqueològica va poder identificar 4 àmbits: la sala de premsatge (1), l’espai del contrapès (2), l’aljub amb una capacitat de 2.500 litres (3), i un magatzem (4). El tipus de premsa de biga o de lliura, com aquesta, es va perfeccionar en època romana i es va mantenir invariable fins a inicis del segle XX.
El cultiu del vi es va intensificar en època romana, tant pel consum propi com per a una producció a gran escala pensada per ser exportada pel mediterrani. Les restes de Bellcaire segurament corresponien a un edifici més extens, una vil·la, que fou malmesa amb el creixement del poble en èpoques posteriors. En aquest cas, però, el vi que s’hi produïa molt probablement només anava destinat al consum local.
Actualment, de totes aquelles restes només en sobreviu l’aljub, que es va integrar amb la construcció dels nous apartaments i que encara és visible.


A partir de la llegada de los romanos a Empúries, la romanización del territorio fue muy intensa. Son numerosos los vestigios de este período que se conocen y que se han conservado en el Empordà, como es el caso de Bellcaire. En este municipio hay cuatro yacimientos arqueológicos de época romana: Mas Gusó, Puig Moragues, la Quintana y la Era de Can Llapart, donde nos encontramos ahora.

En el yacimiento del Mas Gusó, sobre un pequeño establecimiento de la época ibérica, en el siglo I d. C. se levantó un edificio nuevo de tipo militar, una statio, que posteriormente derivó en una villa que fue abandonada en el siglo III d. C.

La presencia de fragmentos cerámicos de época romana republicana (siglo I a. C.) en el Puig Moragues indican que el lugar podría haber hecho la función de vigilancia y control del territorio durante los primeros años de la romanización.

En la Quintana, los restos localizados en superficie y algún depósito que aflora entre los márgenes hacen pensar en otra villa, también con una larga vida, entre los siglos I y III d. C.

Los vestigios documentados en la antigua Era de Can Llapart o de Can Sales, excavados en el año 2000, corresponden a una prensa de vino romana de la época republicana, del s. I a. C. A pesar de su mal estado de conservación, la intervención arqueológica pudo identificar 4 ámbitos: la sala de prensado (1), el espacio del contrapeso (2), el aljibe, con una capacidad de 2.500 litros (3), y un almacén (4). El tipo de prensa de viga o de libra, como esta, se perfeccionó en época romana y se mantuvo invariable hasta inicios del siglo xx.

El cultivo del vino se intensificó en época romana, tanto para el consumo propio como para una producción a gran escala pensada para ser exportada por el Mediterráneo. Los restos de Bellcaire seguramente correspondían a un edificio más extenso, una villa, que fue dañada con el crecimiento del pueblo en épocas posteriores. En este caso, el vino que se producía muy probablemente solo iba destinado al consumo local.

Actualmente, de todos aquellos restos solamente sobrevive el aljibe, que se integró con la construcción de los nuevos apartamentos y que todavía es visible.


Dès l’arrivée des Romains à Empúries, la romanisation du territoire fut très intense. De nombreux vestiges de cette période sont connus et furent conservés dans l’Empordà, comme c’est le cas de Bellcaire avec quatre sites archéologiques de l’époque romaine dans la ville : Mas Gusó, Puig Moragues, La Quintana et Can Llapart, où nous nous trouvons actuellement.

Sur le site de Mas Gusó, à l’emplacement d’un petit établissement de la période ibérique, fut construit au Ier siècle après J.-C. un nouveau bâtiment de style militaire, un statio, qui devint par la suite une villa abandonnée au IIIe siècle après J.-C.

La présence de fragments de céramique de la période républicaine romaine (Ier siècle avant J.- C.) à Puig Moragues indique que le site est susceptible d’avoir utilisé pour la surveillance et le contrôle du territoire pendant les premières années de la romanisation.

À La Quintana, les vestiges trouvés en surface et certains découverts dans les marais laissent penser qu’il existait un autre village, lui aussi très vivant, entre le Ier et le IIIe siècle après J.-C.

Les vestiges documentés dans l’ancienne aire Era de Can Llapart ou Can Sales, fouillée en 2000, correspondent à un pressoir romain de l’époque républicaine, du Ier siècle avant J.-C. Malgré leur mauvais état de conservation, les travaux archéologiques ont permis d’identifier quatre zones : la salle des presses (1), l’espace du contrepoids (2), la citerne d’une capacité de 2 500 litres (3) et un entrepôt (4). Le type de presse à poutre ou à balancier, telle que celle-ci, a été perfectionnée à l’époque romaine et est resté inchangée jusqu’au début du XXe siècle.

La culture du vin s’intensifia à l’époque romaine, tant pour leur propre consommation que pour une production à grande échelle destinée à être exportée autour de la Méditerranée. Les vestiges de Bellcaire appartenaient probablement à un bâtiment plus grand, une villa, qui fut démolie lors de l’expansion de la ville à une époque ultérieure. Dans ce cas, cependant, le vin qui y était produit n’était probablement destiné qu’à la consommation locale.

Aujourd’hui, de tous ces vestiges, il ne reste que la citerne, qui a été intégrée dans la construction des nouveaux appartements et qui est encore visible aujourd’hui.


Following the arrival of the Romans in Empúries, the Romanisation of the territory was far-reaching. There are numerous remains from this period that are well-known and preserved in the Empordà, as is the case of Bellcaire, with four archaeological sites dating from Roman times in the town: Mas Gusó, Puig Moragues, La Quintana and L’Era de Can Llapart, where we’re standing now.

At the Mas Gusó site a new military-style building or statio was built in the 1st century AD in a small location dating back to the Iberian period, one which later became a villa that was abandoned in the 3rd century AD.

The presence of ceramic fragments dating from the Roman republic period (1st century BC) in Puig Moragues indicates that the site may have served to perform surveillance and control the territory during the early years of the Romanisation process.

In La Quintana the remains located on the surface and certain deposits emerging between the margins suggest the existence of another long-lived villa between the 1st and 3rd centuries AD.

The remains documented in the old Era de Can Llapart or Can Sales, excavated in 2000, are of a Roman wine press from the Roman republic period (1st century BC). Despite its poor state of conservation, the archaeological intervention was able to identify four areas: the pressing room (1), the counterweight space (2), the cistern capable of holding 2,500 litres (3) and a warehouse (4). Beam or libra presses such as this one were perfected in Roman times and they remained unchanged until the beginning of the 20th century.

Winegrowing intensified in Roman times in terms of their own consumption and large-scale production designed for exports to the Mediterranean. The remains in Bellcaire were probably of a larger building, a villa, which was damaged by the growth of the town in later years. However, in this case, the wine produced was most likely only intended for local consumption.

Only the cistern has survived from these remains; this was integrated into the construction of new apartments and it’s still visible.