Posseir un molí suposava tenir una gran font de riquesa, però tenir la propietat del canal de rec i els seus molins et convertia en el senyor més important d’aquelles terres. Aquest és el cas dels barons de Verges, més tard el marquès de Ciutadilla i finalment el marquès de Sentmenat.
El molí de Bellcaire (molí del marquès de Ciutadilla), és un dels 5 molins que feia funcionar el rec del molí o rec de Sentmenat. Aquest, un dels canals més llargs de la contrada (20 km), s’inicia a la resclosa de Colomers, que amb uns 300 m de llargada talla en diagonal el curs del Ter i desvia part de les aigües. Antigament feia funcionar el molí de la Salvetat de Jafre, el molí de Verges, el molí de Bellcaire, el molí nou de Bellcaire i el molí del marquès de Dou a l’Escala.
El molí és d’origen medieval, tot i que actualment la part visible correspon a reformes arquitectòniques que al segle xviii el marquès de Ciutadilla va promoure per adaptar part de l’edificació en residència, tal com es pot veure en algunes inscripcions de les finestres.
Era un molí fariner i arrosser, però també accionava una serra per fabricar esclops i, com tants altres de la zona, a inici del segle xx es va aprofitar per fer funcionar una central hidroelèctrica.
Malgrat que l’interior de l’edifici ha estat fortament modificat, encara conserva els elements bàsics de funcionament d’un molí. El rec omple la bassa, de 8 x 10 m de superfície i 5 m de profunditat. De la bassa una part es desvia cap al rec i l’altra entra a sota del molí pel cadiral, passant per la pinta que reté les matèries orgàniques en suspensió. Encara es conserva el bagant, la comporta amb la roda que permet regular l’aigua de la bassa. Antigament, quan el molí funcionava, l’aigua passava pel carcabà (part inferior del molí) i feia moure el rodet i amb ell les moles i finalment tornava cap al canal.
Part de l’aigua de la bassa es desviava i s’aprofitava per conduir-la als safareigs públics del poble, situats al costat sud de la part baixa del molí. Encara es conserven i són visitables.
CIUTADILLA-SENTMENAT
El marquesat de Ciutadilla fou creat per Felip V l’any 1702 i va recaure en la família Meca-Caçador i de Cartellà. Aquests havien heretat els drets dels barons de Verges (vescomtes de Rocabertí) sobre l’explotació de les aigües. L’any 1824 el marquesat fou heretat per la família de Sentmenat, que continuaren l’explotació del canal i dels molins de Jafre, Verges i Bellcaire. El canal encara és propietat de la família Sentmenat.
Poseer un molino suponía tener una gran fuente de riqueza, pero tener la propiedad del canal de riego y de sus molinos te convertía en el señor más importante de esas tierras. Este es el caso de los barones de Verges, más tarde el marqués de Ciutadilla y finalmente el marqués de Sentmenat.
El molino de Bellcaire (molino del marqués de Ciutadilla), es uno de los cinco molinos que hacían funcionar la acequia del molino o acequia de Sentmenat. Este, uno de los canales más largos de la comarca (20 km), se inicia en la esclusa de Colomers que, con unos 300 m de longitud, corta en diagonal el curso del Ter y desvía parte de sus aguas. Antiguamente hacía funcionar el molino de la Salvetat de Jafre, el molino de Verges, el molino de Bellcaire, el molino nou de Bellcaire y el molino del marqués de Dou en l’Escala.
El molino es de origen medieval, aunque actualmente la parte visible corresponde a reformas arquitectónicas que en el siglo xviii el marqués de Ciutadilla promovió para convertir parte de la edificación en residencia, tal y como puede verse en algunas inscripciones de las ventanas.
Era un molino harinero y arrocero, pero también accionaba una sierra para fabricar zuecos y, como tantos otros de la zona, a principios del siglo xx se aprovechó para hacer funcionar una central hidroeléctrica.
Aunque el interior del edificio ha sufrido importantes modificaciones, todavía conserva los elementos básicos de funcionamiento de un molino. La acequia llena la balsa, de 8 x 10 m de superficie y 5 m de profundidad. De la balsa, una parte se desvía hacia la acequia y la otra entra debajo del molino por la compuerta, pasando por el peine que retiene las materias orgánicas en suspensión. Todavía se conserva la esclusa de vaciado: la compuerta con la rueda que permite regular el agua de la balsa. Antiguamente, cuando el molino funcionaba, el agua pasaba por el cárcavo (parte inferior del molino) y hacía mover el rodillo, y con él las muelas, y finalmente volvía hacia el canal.
Parte del agua de la balsa se desviaba y se aprovechaba para conducirla a los lavaderos públicos del pueblo, situados en el lado sur de la parte baja del molino. Aún se conservan y son visitables.
CIUDADILLA-SENTMENAT
El marquesado de Ciutadilla fue creado por Felipe V en 1702 y recayó en la familia Meca-Caçador i de Cartellà. Estos habían heredado los derechos de los barones de Verges (vizcondes de Rocabertí) sobre la explotación de las aguas. En 1824 el marquesado fue heredado por la familia de Sentmenat, que continuaron la explotación del canal y de los molinos de Jafre, Verges y Bellcaire. El canal todavía es propiedad de la familia Sentmenat.
Posséder un moulin signifiait avoir une grande source de richesse, mais posséder le canal et ses moulins faisait de vous le plus important seigneur de la terre. Ce fut le cas des barons de Verges, puis du marquis de Ciutadilla et enfin du marquis de Sentmenat.
Le moulin de Bellcaire (le moulin du marquis de Ciutadilla) est l’un des cinq moulins qui exploitaient le canal du moulin ou le canal de Sentmenat. Ce canal, l’un des plus longs de la région (20km), commence à l’écluse de Colomers, longue de 300 m, qui coupe en diagonale le cours du Ter et détourne une partie de l’eau. Auparavant, il faisait fonctionner le moulin de la Salvetat de Jafre, le moulin de Verges, le moulin de Bellcaire, le moulin Nou de Bellcaire et le moulin du Marquis de Dou à l’Escala.
Le moulin est d’origine médiévale, bien qu’aujourd’hui, la partie visible corresponde aux rénovations architecturales promues par le marquis de Ciutadilla, au XVIIIe siècle, dans le but d’adapter une partie du bâtiment en résidence, comme le montrent certaines inscriptions sur les murs.
Il s’agissait d’un moulin à farine et à riz, mais il alimentait également une scierie pour la fabrication de sabots et, comme tant d’autres dans la région, il fut utilisé au début du XXe siècle pour faire fonctionner une centrale hydroélectrique.
Malgré d’importantes modification de l’intérieur du bâtiment, ce dernier conserve les éléments de base du fonctionnement d’un moulin. Il comprend un bassin de 8 x 10 m de surface et de 5 m de profondeur. Une partie du bassin est détournée dans le canal et l’autre entre dans le moulin par la vanne, en passant par le filet qui retient les matières organiques en suspension. La vanne est encore conservée. C’est elle avec la roue qui permettent de régler l’eau dans le bassin. Autrefois, lorsque le moulin fonctionnait, l’eau passait par le bol (partie inférieure du moulin), et faisait bouger le rouleau et les meules pour finalement retourner dans le canal.
Une partie de l’eau du bassin a été détournée et a servi à alimenter les lavoirs publics de la ville, situés sur le côté sud de la partie inférieure du moulin. Ils sont toujours préservés et peuvent encore être visités.
CIUTADILLA-SENTMENAT
Le marquisat de Ciutadilla fut créé par Felip V en 1702 et revint aux familles Meca-Caçador et Cartellà. Ces familles héritèrent des droits des barons de Verges (les barons de Rocabertí) sur l’exploitation de l’eau. En 1824, la famille Sentmenat hérita du marquisat et continua à exploiter le canal ainsi que les moulins de Jafre, Verges et Bellcaire. Le canal appartient toujours à de la famille Sentmenat.
Owning a mill meant having a great source of wealth, but owning the irrigation canal and its mills made you the most important lord of these lands. This was the case of the barons of Verges, later the Marquis of Ciutadilla and, finally, the Marquis of Sentmenat.
The Bellcaire mill (mill of the Marquis of Ciutadilla) was one of the five mills that operated the irrigation or Sentmenat irrigation. One of the longest canals in the region (20 km), it begins at the dam of Colomers, which, about 300 m long, diagonally crosses the course of the Ter and diverts part of the water. In the past, it operated the Salvetat de Jafre mill, the mill in Verges, the mill in Bellcaire, the Molí Nou in Bellcaire and the mill of the Marquis of Dou in L’Escala.
The mill is of medieval origin, although today the visible part is thanks to architectural reforms led by the Marquis of Ciutadilla in the 18th century to convert part of the building into a residence, as can be seen in some inscriptions on the windows.
It was a flour and rice mill, but it also operated a saw for making clogs and, like so many others in the area, at the start of the 20th century it was used to operate a hydroelectric power plant.
Although the inside of the building has been significantly modified, it still retains the basic elements for running a mill. The irrigation water fills the pond, with a surface area of 8 m x 10 m and is 5 m deep. One part leaves the pond towards the irrigation channel and the other enters under the mill by the cadiral, passing through the pinta which retains the suspended organic matter. The bagant or gate with the wheel that regulates the water from the pond is still preserved. In the past, when the mill was in operation, the water passed through the carcabà (bottom of the mill) and moved the roller and the millstones, and finally returned to the canal.
Some of the water from the pond was diverted and channelled to the public laundries in the town, located on the southern side of the lower part of the mill. They are still preserved and they can be visited.
CIUTADILLA-SENTMENAT
The marquisate of Ciutadilla was created by Felipe V in 1702 and given to the Meca-Caçador and Cartellà families. They had inherited the rights of the barons of Verges (viscounts of Rocabertí) to the exploitation of the waters. In 1824, the marquisate was inherited by the Sentmenat family, who continued the exploitation of the canal and the mills in Jafre, Verges and Bellcaire. The canal is still owned by the Sentmenat family.